En moltes parts del món hi ha homes, dones, i nens que no tenen ni tan sols l’imprescindible per a viure, malviuen en les ciutats més pobres del planeta i molts d’ells no poden sobreviure i moren innecessàriament, ja que a la Terra hi ha recursos per a tothom.
Això és un crim contra la humanitat!
La solució als problemes que tenim —pobresa, contaminació, desigualtats socials i guerres— és crear més justícia compartint els recursos, distribuint-los més equitativament.
Ens trobem en uns moments molt crítics i hem d’elegir entre compartir perquè hi hagi justícia al món i, d’aquesta manera, aprendre a viure en pau, o seguir en aquesta competitivitat horrorosa que augmenta les desigualtats i ens està portant a l’autodestrucció. La decisió l’hem de prendre ara, no ens queda gaire temps, estem posant el nostre futur i el de tots els regnes de la naturalesa a la vora del precipici.
Personalitats i experts socials ens adverteixen sobre la necessitat de construir un món més just. Pensadors com Michael J. Sandel critiquen el discurs de la “meritocràcia” per tal de justificar les desigualtats. No és cert que tot depèn de l’esforç i del talent individual, ja que no totes les persones disposen de les mateixes oportunitats. Segons el país on et toca viure, estàs condemnat a viure en la misèria.
El que passa és que ens hem acostumat a viure en un món injustament desigual i ho trobem normal però, com diu Nelson Mandela, “La pobresa no és natural, és creada per l’home i pot superar-se i erradicar-se mitjançant accions dels éssers humans”.
Els canvis que tanta falta fan afecten, principalment, als àmbits polític i econòmic ja que les famílies més poderoses que controlen les estructures polítiques i econòmiques només pensen en els seus interessos i estan cegues al gran perill en el qual ens han abocat, immerses, com estan, en una dinàmica competitiva i de poder.
Avui en dia, cada cop son més les persones que s’adonen de la necessitat de canvis i les manifestacions abunden arreu del món. Les últimes manifestacions a Espanya s’han realitzat per tal d’exigir una societat més igualitària entre homes i dones, una vivenda digna, contra l’encariment dels lloguers, la fi dels conflictes bèl·lics, millores laborals dels sanitaris i dels docents…. Aquests col·lectius, docents i sanitaris, realitzen dos dels serveis socials més importants però no estàn degudament reconeguts econòmicament ni quant a recursos. S’ha de retallar en càrrecs polítics, evitant la corrupció, però no en metges i professors.
Tots vivim al mateix planeta i és urgent la unió de tots per tal d’exigir unes estructures polítiques i econòmiques que tinguin com a objectiu el benestar de totes les persones, sense excepció. Només així serà possible un món just i podrem viure en pau. Si no som capaços d’aconseguir-ho, és que no mereixem viure en aquest planeta.
